Feliç dia de la mona!!

Dilluns de Pasqua, dia de la mona a Catalunya, la meva terra, el meu país.

Des de ben petita aquest ha estat un dia que he esperat sempre amb il·lusió. La tradició diu que avui el padrí regala la mona al seu fillol/a i així ho hem fet i celebrat sempre a casa.
De mones en podem trobar de molt variades, a casa però, sempre ha estat un pastís ben decorat amb ous de xocolata, plomes de colors, pollets i algun que altre ninonet.

Sempre hem pogut trobar mones amb els ninos de moda de cada any i amb aquells que per més que passin els anys no passen mai de moda. Aquests ninos representen els dibuixos animats que la canalla es mira a la tele amb passió, amb els que fan volar la seva imaginació, perquè quan som nens aquestes són  les coses que ens agraden. Ens volem assemblar a aquells personatges animats plens de fantasia, que volen, que fan màgia, que simplement viuen en un món que dista molt de la realitat però que en la ment d'un nen és un món del tot real.

S'ha de dir que les pastisseries aquests dies es fan d'or amb la venda de les mones. Està clar que l'elaboració d'una mona porta feina i n'hi ha de molt elaborades, però també és veritat que els preus moltes vegades són excessius. Aquests dies xafardejant aparadors de diverses pastisseries he vist mones de xocolata, no massa grans, de més de 100 euros. Personalment trobo que és una exageració. I més amb els temps en els que vivim, en que moltes famílies amb prou feines poden arribar a final de més. Però per gustos colors. I per gaudir d'una bona mona, no cal pas gastar-se aquests diners. Amb imaginació i il·lusió podem fer una bona mona!

En el meu cas, des de sempre a la meva mona no hi ha faltat mai el ninonet, i aquest ha estat sempre un ninonet del Barça. Sí, sí, un ninonet del Barça. És clar que com tots els nens he tingut sempre els meus dibuixos animats preferits, els meus personatges idealitzats, les princeses dels comptes, els superherois... però el Barça sempre ha estat per sobre de tot i el meu padrí (el meu tiet) ho ha tingut sempre molt present. De fet, és gràcies a ell que des de molt petita el sentiment culé m'ha acompanyat. Per molts pot semblar una ximpleria, però per mí és una cosa molt important. Va ser ell, una de les persones que més estimo, el que em va enssenyar què volia dir ser del Barça, el que em va transmetre aquest sentiment. I sino que li preguntin a ma mare... que no pot dir que la meva primera paraula va ser mama o papa... no, el primer que vaig dir va ser Barça. Així que a casa la mona sempre ha estat blaugrana.

El que més m'agrada destacar d'aquest dia és la il·lusió. La il·lusió amb que els nens esperen rebre la mona del seu padrí. I la il·lusió també amb la que el padrí entrega la mona al seu fillol/a. Jo recordo el meu sentiment personal quan era una nena petita però a mesura que et vas fent gran vas veient les cares de les generacions que et segueixen (germans, cosins...).Veure la cara del nen/a en rebre la seva mona no té preu. Jo recordo aquest sentiment d'alegria des que era ben petita com si fos avui. Perquè la mirada d'un nen diu molt més del que es pot dir amb moltes paraules. La mirada d'un nen parla per si sola i transmet moltíssims sentiments.

Ara que ja m'he fet gran, segueixo tenint aquest sentiment d'il·lusió, en aquest cas no per rebre la mona amb el ninonet sino pel que representa aquest dia. Perquè és un dia en que la família es reuneix al voltant de la taula, dinem plegats, xerrem, riem i sí, la mona no hi falta pas. Des de fa ja alguns anys la mona ens la fem a casa. No és una gran elaboració de pastisseria, perquè no en sabem massa a casa de fer pastissos, però la fem amb il·lusió. Hem recuperat la recepta de la "coca de la iaia" i això és el que fem, perquè ara que la iaia ja no hi és, és una manera de recordar-la i de tenir-la present també avui (encara que ella hi és present sempre). Fem la coca i la decorem, com sempre amb els ous de xocolata i les plomes de colors. Hem de mantenir aquesta tradició i que aquesta il·lusió no es perdi mai.

Feliç dia de la mona a tots aquells que ho celebreu, de la manera que ho feu, perquè cada casa és un món, cada casa té els seus gustos i les seves tradicions particulars i cap és millor o pitjor que una altra, el més important és que feu el que feu ho feu amb il·lusió!!