Estimem cada dia... Estimem a la família, als amics, a la parella... Però sovint no ho diem. Per algunes persones dir-ho és fàcil, n'hi ha que ho diuen continuament a tothom, com aquell que diu "bon dia", potser sí que és fàcil dir-ho, però cal sentir-ho, els "t'estimo" no poden ser gratuïts, s'han de sentir. Potser això és només una opinió molt personal però massa vegades he vist gent"regalant" aquesta paraula a persones que pràcticament no coneixen i que als quatre dies han desaparegut de les seves vides. Per això per mi un t'estimo no es pot regalar a qualsevol, ha de ser sentit i merescut. No és només una paraula, és alguna cosa molt més profunda.
Moltes vegades, i en els temps que ens movem, ens amaguem darrera una pantalla d'ordinador, una pantalla de mòbil... qualsevol xarxa social...I aleshores ens resulta molt més fàcil dir aquesta paraula. Ens resulta molt més senzill expressar el que sentim...Sembla que no havent de mirar a la persona als ulls, no tenir-la al davant ens posi les coses més fàcils... I què fa que això sigui així? M'agradaria poder tenir una resposta, però no la tinc.
Personalment formo part d'aquest grup que no sap dir "t'estimo", i quan ho dic és perquè realment ho sento de veritat i ho dic a qui s'ho mereix realment, però sempre "m'amago" darrera d'un "t'estimo" escrit en un paper o des de l'altra banda del mòbil, de l'ordinador... Mai cara a cara amb la persona. Per què? No ho sé... Qüestió de caràcter...? Un sentiment estrany de "vergonya"? És difícil d'explicar quan ni un mateix ho sap...
Un dia vaig llegir el següent:
"Por qué nos cuesta tanto decir palabras tan maravillosas? Supongo que la magia de la dificultad reside en la liberación y crecimiento espiritual que experimentamos cuando lo hacemos. Si no fuera así, esas palabras no resultarían sinceras, perderían su verdad."
Una bona reflexió per pensar-hi...
Dir-ho es fa difícil però no dir-ho tampoc és fàcil... Et crea un sentiment com de frustació per no saber com transmetre el teu sentiment a la persona. Perquè estimar es demostra malgrat que no ho diguis... Es demostra amb els fets del teu dia a dia, amb els teus actes, els teus gestos, els teus detalls...es pot demostrar de mil maneres que estimes a una persona... Però sempre et queda aquella cosa a dins de no saber-li dir i el dubte de si la persona estarà rebent aquest sentiment d'estimació.
A tots ens agrada sentir un "t'estimo", i moltes vegades i malgrat saber que la persona (familiar, amic, parella...) t'estima, sentir aquesta paraula et provoca un sentiment ben gros dins teu difícil de definir. I quan per fi ho dius, trenques les barreres i dius "t'estimo" aquest sentiment és igual o més gran. Dir-ho, manifestar-ho, t'omple moltíssim. Així que fem un esforç i aquells a qui ens costa... Aprenem a dir t'estimo! Tant bo és per qui ho rep com per qui ho diu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada